Avui em sento orgullós. Sant Jordi és moltes coses. És el dia dels enamorats. És el dia del llibre, la rosa i el drac. També és consumisme, cert, com gairebé tot avui en dia. Però sí hagués d'escollir només un dia de l'any, seria Sant Jordi.

Per molts motius. Avui la gent anava engalanada a la feina perquè després sortirien al carrer a participar de Sant Jordi, a viure l'ambient, potser a comprar una rosa a uns estudiants, o deixar-se seduir per la portada d'algun llibre.

I em sento orgullós perquè la nostra gran festa, perquè Sant Jordi és la nostra festa més gran, ens representa i ens defineix com a poble.

Només aquí podria néixer un dia com Sant Jordi, i això és per sentir-se orgullosos. La nostra festa és cultura i és amor, i no sé si és pot dir res millor.

Així que felicitats i moltes gràcies per el dia d'avui!

Ningú té la obligació d'ajudar ningú. Aquesta és una idea que un s'ha de gravar a foc si vol provar de tirar endavant una iniciativa com piano.cat.

He contactat diferents persones, anònimes i famoses, així com algunes entitats provant de temptar-los per unir-se a aquesta aventura.

En el cas de les entitats sempre ofereixo la creació d'una categoria que puguin fer servir com a altaveu en el fedivers.

N'hi ha una en particular, de la qual en sóc soci, que crec que fan una tasca bona i important, que també té el piano com a eix central i que sempre he pensat que podríem tenir molt encaix. És la única que obertament m'ha respost que no els interessa participar i que no pensen fer una menció d'aquest projecte per ajudar-lo a agafar embranzida. Legítim i honest.

Fa dos dies vaig rebre la newsletter d'aquesta associació, que després d'explicar el que ha passat relacionat amb l'associació acaba demanant a tots els socis que en fem difusió.

Estic decebut. Com es pot demanar el favor que un mateix nega als que al cap i a la fi són companys?

De fet potser la qüestió és força més profunda. Per què aquesta negativa a veure'ns con a companys, preferint tractar-nos com competència?

Si en general tots aquests projectes (el seu i el meu) ténen con a finalitat última ajudar, quin sentit té negar l'ajut que també nosaltres necessitem?

@spla@mastodont.cat crec que més que se bo, és hàbil en el sentit més maquiavelic de la paraula

Això si, no és pas gaire diferent de la resta d'opcions en tot el que és important.

Jo ara responc des d'un fòrum #NodeBB perquè segueixi a @spla@mastodont.cat i veig les seves publicacions i tothom que segueixi @xbermusic@piano.cat per veure les meves publicacions des d'una instància de #Mastodon.

El que no he aconseguit és que es pugui seguir una categoria del fòrum des de fora, però de moment en sinó per més que satisfet.

Per exemple, #NodeBB permet una categoria #Blog, que replicaria, si fa no fa, una instància de #Mastodon

Fedi... què?

Imagina poder seguir les publicacions d'aquest fòrum des de la teva xarxa social, o a l'inrevés. Això és el #fedivers ! Gràcies al protocol #ActivityPub les diferents aplicacions i serveis que s'han federat poder interactuar entre elles (segons el cas en major o menor mesura). Si en voleu més informació podeu seguir aquest enllaç.

Puc seguir aquest fòrum des del fedivers?

I tant! Pots seguir categories, de la mateixa manera que als usuaris. Ara mateix pots seguir:

• @anuncis
• @general
  • @presentacions
  • @pianos
• @professionals
• @mercat

Segur una categoria mostrarà tots els fills de la mateixa encara que no en seguiu l'autor.

També podeu seguir qualsevol dels usuaris d'aquest fòrum igual que seguiries un usuaris d'un altre servei del #fedivers com ara #Mastodon. En aquest cas els usuaris s'identifiquen amb @piano.cat, per exemple aquest usuari que us parla és @xbermusic@piano.cat Seguir un usuari mostrarà tot el que aquest escrigui en qualsevol categoria... I si seu bloc de piano.cat!, i evidentment interactuar-hi.

Això vol dir que puc tenir el meu propi #Mastodon a piano.cat?

No exactament, però sí quelcom força similar, ja que tot el que publiquem al bloc serà accessible des de qualsevol servei del #fedivers.

I des delpiano.cat puc veure el #fedivers?

I tant! A la pestanya World podeu veure tot el que publiquin els usuaris que seguiu de fora de piano.cat..

Avui m'agradaria presentar-vos la meva Rondalla nº 3 al Piano.

En aquest cas estic molt content de la peça, no tant per la seva estructura i la seva forma (onper exemple passava amb la Rondalla nº1, que compartia en aquest article és un aspecte que està molt treballat), sinó per la senzillesa i la expressivitat que té.

Aquesta peça parteix d'una frase molt senzilla amb la mà dreta, mentre que l'esquerra ens dona una nota en la seva veu inferior, i en la superior es va desplaçant sobre l'acord, sempre afegint una petita dissonància, que aporta moviment a cada compàs.

Després de presentar aquesta idea, gairebé tota la peça gravita sobre gest que arrenca aquesta frase, que es va repetint mentre la mà esquerra es va movent i li aporta a la melodia el sentiment, fins que acaba en la tonalitat menor, que es resol d'una manera molt delicada, i ens porta a reprendre la idea inicial, complerta, però amb un sentiment de ressorgiment que culmina amb el do convertit en una dominant d'un acord de faM, i ens condueix a una conclusió, un altre cop recolzada sobre el gest inicial.

Crec que el gran mèrit d'aquesta peça és que parteix d'una idea molt senzilla que es va treballant i genera tota una peça que resulta molt emotiva.

Podeu trucar l'enllaç a la gravació en aquesta entrada i a continuació us deixo a continuació l'enllaç per poder-la descarregar i tocar-la.

https://musescore.com/user/93296365/scores/24094723

Digueu-me què us sembla!

Hola a tothom!

Sóc el Xavi, des de Barcelona. De petit (ja fa força d'això) vaig cursar fins a 5è de #piano als conservatoris de #Cervera i el #Liceu, però després el piano va quedar arraconat fins que el vaig reprendre ja fa uns anys.

Tot i tenir el #Hosseschrueders amb el que estudiava a casa dels pares, jo practico amb un #Roland elèctric que sí hi cap a casa 😇

Sóc de tall força clàssic en el que ha a les peces que toco, i de tant en tant composo alguna peça senzilla.

He fet aquest fòrum per tenir un espai on trobar-nos, crear i compartir.

@celoman@mastodont.cat no sé si hi entenc bé. Idioma voldria dir "la llengua que es parla en cert territori" i a banda hi haurà el nom d'aquesta?

És a dir, seria correcte dir "l'idioma espanyol és la llengua castellana" o "l'idioma andorrà és el català"?

A banda d'això és cert que s'ha fet una substitució del terme castellà (recordo que els meus llibres de text parlaven de lengua castellana) per espanyol amb clares finalitats polítiques, i que fins i tot des de la nostra banda s'ha comptat aquest discurs pensat per confrontar i valorar una llengua com la de tots i per tant inclusiva amb la de uns quants que es ven com a excloent.

@spla@mastodont.cat és evident, tot el tema de Sixena (com tants altres) són un pretext, l'important és que sigui contra Catalunya.

Res de nou sota el cel.

@violistevalencia@mastodont.cat Me n'alegro, doncs. :)

@violistevalencia@mastodont.cat estic encuriosit, per què és una setmana clau?

@spla@mastodont.cat doncs com passa massa vegades, endevina qui serà el que rebrà

https://www.rac1.cat/societat/20250527/261791/obren-expedient-educador-social-detallar-rac1-cas-menor-tutelada-violada.html

Bon dia!

Tinc a casa un Roland FP 30X amb el qual estic molt content. Ocasionalment vaig a passar uns dies a una casa de la família i m'agradaria tenir allà un altre teclat (més senzill i/o e segona mà) per poder practicar, ja que traslladar-ho cada cop és incòmode.

He estat cercant a les pàgines habituals, però veig que la gent està venent els teclats de segona mà gairebé al mateix preu que si és nou!

Per tant, si teniu algun instrument d'aquest estil o coneixeu algú que en tingui i el voleu vendre, si us plau contacteu per privat o deixeu una resposta amb l'enllaç si ho teniu anunciat enlloc (per enviar d'exposar dades personals)

Moltes gràcies!

Bon dia!

Us presento un projecte que vaig començar fa un temps i que es va quedar aturat, i que m'agradaria reprendre.

És tracta d'un #podcast en el qual es parlava de música, analitzant algunes cançons, repassant una mica de teoria i fins i tot vols explicar algunes històries curioses.

Aquest és el primer capítol que vaig gravar, analitzant la peça que en va enamorar de #Queen : #WhoWantsToLiveForever

https://youtu.be/GQRBpB9h-5E?si=I6rKuC94lCOHTirt

Espero ho gaudiu i ho trobeu interessant.

No fa gaire explicava en aquest article, per poder cobrar els drets generats per la nostra música (ja siguin drets d'autor o de reproducció) cal estar registrat en una Societat d'Autors.

Què és una societat d'autors?

Aquesta societats són les encarregades de recaptar i repartir els drets d'autor i de reproducció de les peces. Tot i que no sembla que haguessin de ser empreses amb ànim de lucre la societat espanyola SGAE, a través de Arteria, havia estat propietaris d'una important xarxa de teatres, que va vendre el 2016 a un fons d'inversió britànic, i havia estat involucrada en força escàndols.

Puc triar la meva societat d'autors?

Sí que es pot. Tot i que a Espanya hi ha la SGAE , podem fer-nos socis d'altres entitats europees, com ara el IMRO, el seu homòleg irlandès.

Cada societat recapta el que correspongui en el seu territori i fa arribar a la societat on estigui l'autor el que correspon sense cobrar comissió, és la societat final la que aplica el seu % en concepte de gestió dels drets.

En el meu cas en vaig registrar al IMRO perquè en el temps que la SGAE atrevir-se uns consulta meva, el IMRO ja n'havia resolt unes quantes, a diferència de la societat espanyola no demanava una quota, i he de dir que té un servei d'atenció al soci excel·lent.

Això sí, hem de tenir clar que per poder cobrar d'aquestes societat des de casa nostra hem d'haver generat un mínim de 50€, i en el seu moment s'hauran de declarar aquestes ingressos com correspongui.

Delegar la gestió en la distribuïdora

Hi ha distribuïdores que ofereixen la gestió d'aquests drets. No ho recomano. Són ser un producte més car i implica que la distribuïdora controla els drets de reproducció, i en moltes veus sobre qualsevol merxandatge que es pogués fer de la gravació. Lògicament això comporta també una comissió sobre el generat.

Com veieu és fàcil i ràpid acreditar-se com a autor i registrar la nostra música, de manera que no ens cal aquest intermediari.

Han estat moltes setmanes de treball, però per fi ja puc donar per acabada una composició.

Ha estat complicat trobar un equilibri entre la expressivitat de la peça i mantenir una estructura que li doni coherència, un acompanyament que no desvirtués una melodia senzilla... mil coses, però estic satisfet amb el resultat.

Em queda traslladar a la partitura els darrers canvis i practicar per poder-la gravar, tot i que al respecte tinc alguns dubtes, però espero posar-m'hi aviat.

Sí tot va bé aviat us la podré mostrar per què em digueu les vostres opinions.

Sovint es parla dels drets de les peces, i quan us parlava en aquesta entrada també hi feia menció, però què són els drets? Quins drets hi ha i quins puc reclamar?

Els drets sobre la composició. Drets d'autor.

Un tipus de drets són els drets d'autor. Com el seu nom indica, aquests són els que corresponen a l'autor intel·lectual de la peça i són independents de qui la interpreti. Per poder-los meritar és necessari que aquesta peça i que l'autor estiguin registrats en una societat de gestió de drets.

Per una banda podem legitimar la nostra autoria si anem al Registre de la propietat intel·lectual (de fet seria el més recomanable), però també podem acreditar l'autoria directament a la societat de gestió de drets, i segon quina fem servir serà imprescindible que abans hi hagi una gravació de la peça amb un identificador únic, motiu pel qual necessitem una distribuïdora, tal i com explicava en aquesta entrada.

Un detall important és que els drets d'autor caduquen. Passat un temps (a Espanya són 75 anys de la mort de l'autor) la peça és considerada de domini públic i per tant ja no cal pagar-ne drets a l'autor.

Els drets sobre la gravació. Drets de reproducció.

Us heu demanat mai per què és tan habitual que els grups musicals treguin versions remasteritzades dels seus treballs, o per què és tan habitual que de sobte sentim versions de cançons d'èxit a certs locals o cadenes, però no pas la peça original? Potser sí que només volen donar-nos la opció de tenir una millor qualitat en la gravació o potser sí que ens volen aportar aquell punt personal a cada cosa que sentim, però també podria ser per un tema de drets. És molt sonada la història de Taylor Swift regravant els discos per tal de tenir-ne els drets de reproducció.

Cada gravació té el seu propi registre i per tant pot repartir els drets de reproducció de manera diferent, per tant, quan veiem una reedició d'una gravació (la que sigui) els drets de reproducció que aquesta generi no ténen per què coincidir amb els de la peça original.

Els drets de reproducció són independents dels drets d'autor. Una gravació d'una peça de domini públic genera drets de reproducció.

Què cal fer per cobrar aquests drets?

Per poder cobrar els drets (tant d'autor com de reproducció) que generin les nostres peces hem d'estar registrats en una societat de gestió de drets d'autor i hem de tenir degudament registrada l'autoria i la possessió dels drets de reproducció. En el cas de l'auto publicació no hi hauria gaire misteri, però fixeu-vos sempre que les distribuïdores no acabin control·lant els drets que generin les peces.

Aquestes societats treballen conjuntament a nivell mundial, de manera que els drets que es generin a un país seran comunicats a la societat on un s'hagi inscrit i serà aquesta la que procedirà al pagament un cop s'hagin complert les condicions (pot haver-hi un mínim, etc)

Molts dels que toquem el piano i hem compost alguna peça l' hem volgut publicar. Potser per vanitat, potser perquè ens la creiem i volem que altres en gaudeixen, potser (aquest és el meu pensament) perquè una peça només té sentit si es comparteix, perquè retenir-la en la nostra pròpia intimitat és ofegar-la en les nostres inseguretats.

Com publicar?

El més fàcil és gravar-se i compartir-ho. Una de les plataformes més conegudes és YouTube, però també hi ha PeerTube , que és federada, i altres opcions.

Cert, així ja tenim en enllaç que podem compartir, però realment estarem fent les coses a mitges. Per fer-ho bé necessitarem una distribuïdora.

Per què una distribuïdora?

De la mateixa manera que un llibre per ser venut en una llibreria, estar en una biblioteca, etc necessita el ISBN, una peça musical també necessita estar registrada, i per la seva distribució a les grans plataformes (YouTube Music, Spotify) i la seva inserció en xarxes socials ens cal una distribuïdora.

La majoria funcionen com una subscripció, i aquest és el motiu pel qual jo treballo (ara per ara) amb CDBaby, perquè és paga per cada treball que es publiqui. Fent això cada part de la gravació té un número de registre únic, cosa que ens serà molt útil més endavant, ja que és un pas per poder tenir la peça registrada (ja ho tractaré en detall en un altre article) i poder cobrar els drets que se'n generin (més informació en aquesta entrada)

De la mateixa manera aquestes distribuïdora són les que faciliten que la nostra música és pugui gaudir des de infinitat de plataformes.

En propers articles explicaré les meves experiències per ajudar-vos en el procés de publicar i registrar música.

Estic treballant en una peça, que per fi comença a estar prop d'acabar-se.

En aquest punt he començat a treballar la partitura, i porto unes hores treballant en què les notes s'agrupin correctament (tot i ser un 3/4, en una veu m'interessa que les corxeres s'agrupin en 2 blocs de 3 i no en 3 blocs de 2), i fins i tot perquè el salt de línia sigui en el moment correcte.

Sincerament em sento orgullós de com està quedant, però de sobte m'ha sorgit el dubte: estic sonat o també us passa a vosaltres, aquesta obsessió amb com és la partitura?

Espero poder-vos-la ensenyar aviat, i que em pugueu dir què us sembla.

Ahir, 29 de març va ser el dia mundial del Piano, ja que és el dia 88 de l'any, així com un piano té 88 tecles.

Per celebrar-ho a Piano.cat hem decidit llençar la casa per la finestra i fer aquest fòrum gratuït! (De fet sempre ho ha estat, però de vegades cal dir les obvietats com si fossin notícia)

Així que aprofita aquesta oferta només disponible per temps il·limitat i uneix-te a la més gran, millor, i única comunitat en català d'amants del piano de tot el fedivers!

Uneix-te a Piano.cat!