@spla@mastodont.cat al meu parer Esquerra.

Després de guanyar les eleccions post 155, va ser Esquerrà (que tenia la presidència del parlament) qui va impedir que Puigdemont pogués ser vist com a presidenciable (després els tribunals espanyols confirmarien que no hi havia cap impediment legal). Només això hauria propulsat la independència de Catalunya, ja que en unes eleccions plebiscitàries el poble triava el camí independentista i hauria pogut iniciar una nova etapa.

Posteriorment també va ser Esquerrà qui és va negar a participar en el Consell de la República, que havia de ser un òrgan fora del control espanyol i que, de haver estat transversal, hauria pogut ser útil.

Quan va tenir la presidència, una de les primeres coses que va pactar amb el govern espanyol en la famosa mesa de negociació va ser que Catalunya respectaria l'ordre constitucional espanyol, aparcant de forma oficial la pretensió de independència.

Fa un any van fer president a un diputat que es manifestava al costat de Vox exigint l'aplicació del 155, i que és profundament espanyolista perquè les enquestes diuen que en una repetició electoral podrien encara més escons.

Ara que ja es estiu i per fi tenim temps, des de piano.cat et fem la que sens dubte serà la millor proposta que et faran ja no en aquest estiu, sinó en tot l'any!

Uneix-te a piano.cat i gaudeix d'un espai en català on conèixer altres amants de la música, compartir experiències, partitures, consells, mostrar la teva música, i tot el que vulguis (no garantim que lliguis al fòrum, però participar-hi et farà molt més interessant i atractiu)

Per fer-ho encara millor, hem decidit llençar la casa per la finestra i fer aquest fòrum gratuït! (de fet sempre ho ha estat, però de vegades cal dir les obvietats com si fossin notícia)

Així que aprofita aquesta oferta només disponible per temps il·limitat i uneix-te a la més gran, millor, i única comunitat en català d'amants del piano de tot el fedivers!

El piano sempre sona millor en català, vine i comprovar-ho a lpiano.cst.

T'esperem!

Ningú té la obligació d'ajudar ningú. Aquesta és una idea que un s'ha de gravar a foc si vol provar de tirar endavant una iniciativa com piano.cat.

He contactat diferents persones, anònimes i famoses, així com algunes entitats provant de temptar-los per unir-se a aquesta aventura.

En el cas de les entitats sempre ofereixo la creació d'una categoria que puguin fer servir com a altaveu en el fedivers.

N'hi ha una en particular, de la qual en sóc soci, que crec que fan una tasca bona i important, que també té el piano com a eix central i que sempre he pensat que podríem tenir molt encaix. És la única que obertament m'ha respost que no els interessa participar i que no pensen fer una menció d'aquest projecte per ajudar-lo a agafar embranzida. Legítim i honest.

Fa dos dies vaig rebre la newsletter d'aquesta associació, que després d'explicar el que ha passat relacionat amb l'associació acaba demanant a tots els socis que en fem difusió.

Estic decebut. Com es pot demanar el favor que un mateix nega als que al cap i a la fi són companys?

De fet potser la qüestió és força més profunda. Per què aquesta negativa a veure'ns con a companys, preferint tractar-nos com competència?

Si en general tots aquests projectes (el seu i el meu) ténen con a finalitat última ajudar, quin sentit té negar l'ajut que també nosaltres necessitem?

Avui em sento orgullós. Sant Jordi és moltes coses. És el dia dels enamorats. És el dia del llibre, la rosa i el drac. També és consumisme, cert, com gairebé tot avui en dia. Però sí hagués d'escollir només un dia de l'any, seria Sant Jordi.

Per molts motius. Avui la gent anava engalanada a la feina perquè després sortirien al carrer a participar de Sant Jordi, a viure l'ambient, potser a comprar una rosa a uns estudiants, o deixar-se seduir per la portada d'algun llibre.

I em sento orgullós perquè la nostra gran festa, perquè Sant Jordi és la nostra festa més gran, ens representa i ens defineix com a poble.

Només aquí podria néixer un dia com Sant Jordi, i això és per sentir-se orgullosos. La nostra festa és cultura i és amor, i no sé si és pot dir res millor.

Així que felicitats i moltes gràcies per el dia d'avui!

És molt divertit que es faci servir el col·lobialis.e (imposar la cultura d'un s un territori on aquesta no és "natural") per descriure als que defensen la cultura local enfront la imposada.

La facilitat i docilitat amb que apareixen aquests col·laboradors necessaris és un indicador de fins a quin punt aquest col·lonialisme s'ha imposat

@spla@mastodont.cat crec que més que se bo, és hàbil en el sentit més maquiavelic de la paraula

Això si, no és pas gaire diferent de la resta d'opcions en tot el que és important.

Jo ara responc des d'un fòrum #NodeBB perquè segueixi a @spla@mastodont.cat i veig les seves publicacions i tothom que segueixi @xbermusic@piano.cat per veure les meves publicacions des d'una instància de #Mastodon.

El que no he aconseguit és que es pugui seguir una categoria del fòrum des de fora, però de moment en sinó per més que satisfet.

Per exemple, #NodeBB permet una categoria #Blog, que replicaria, si fa no fa, una instància de #Mastodon

Sóc l'únic que pensa que només servirà per treure audiència al 3cat (qui va decidir aquest nom mereix anys d'humiliació pública) i després desaparèixer?

Per què la feina d'espanyolitzar en català ja la fa 3cat soleta...

@gelatdetramussos@mastodont.cat sincerament no crec que la abstenció de #ERC hagi de sorprendre ningú a aquesta alçada de la pel·lícula.

No faran res que molesti el #PSOE.

@spla@mastodont.cat fa uns anys vaig estar en contacte amb Google Maps perquè participava en el programa de Product Experts. En aquell moment Palestina sortida dibuixada, però separada per línies discontínues de Israel (com el Sàhara i el Marroc), és deia que era perquè no hi havia consens sobre si era o no un estat, però només cal pensar on té la seu Google i quina posició té aquell país...

Què és el Fedivers?

Imagina que amb el teu carnet de la biblioteca pots anar no només a la teva biblioteca, sinó també a altres de la mateixa xarxa. I si et digués que també pots anar al gimnàs amb el carnet de la biblioteca?

Això és el Fedivers. Gràcies al protocol ActivityPub tots els serveis que es federen poden compartir certa informació i la fan accessible a la resta de instàncies. D'aquesta manera pots per exemple seguir Piano.cat des de Mastodon o mirar des d'aquí les publicacions de persones que segueixis en qualsevol altra instància.

Interactuar amb Piano.cat des del Fedivers

Interactuar des d'un altre servei és fàcil. Des del teu perfil pots seguir i interactuar tant als membres de piano.cat, com les categories o el mateix fòrum. D'aquesta manera qualsevol publicació del membre, de la categoria o del fòrum apareixeria en el teu feed.

De la mateixa manera pots publicar a qualsevol categoria anomenant-la des de la teva instància. D'aquesta manera no cal ser membre de piano.cat per poder publicar-hi.

El llistat de categories i els seus noms són els següents:

• Piano.cat (el fòrum): @piano.cat@piano.cat
  • Anuncis (cagetoria): @anuncis@piano.cat
  • General (categoria): @general@piano.cat
    • Presentacions (subcategoria): @general-presentacions@piano.cat
    • Comentaris i Propostes (subcategoria): @general-comentaris@piano.cat
  • Pianos (categoria): @pianos@piano.cat
    • Pianos Lliures (subcategoria): @pianos-lliures@piano.cat
  • Repertori (categoria): @repertori@piano.cat
    • Romanticisme (subcategoria): @repertori-romanticisme@piano.cat
    • Composicions pròpies (subcategoria): @repertori-propies@piano.cat
  • Auditori (categoria): @auditori@piano.cat
  • Cultura Musical (categoria): @cultura@piano.cat
  • El Taulell (categoria): @taulell@piano.cat
    • Mercat (subcategoria): @taulell-mercat@piano.cat
    • Professionals (subcategoria): @taulell-professionals@piano.cat

Seguir el Fedivers des de Piano.cat

Pots cercar i seguir gent a través de la secció World de piano.cat, que mostrarà tot el que passa en els perfils que t'interessen.

Missatges privats

A la part superior dreta de la pantalla, al costat del teu avatar, veuràs la icona del xat, per poder conversar amb gent que ja segueixis... o no, ja que des d'allà pots cercar qualsevol perfil del Fedivers.

A mida que creixi o modifiqui la estructura del fòrum s'actualitzarà aquesta pàgina

@simmervalenciana@mastodont.cat Sempre he estat més de pèsols, però unes bones bajoques saltadetes amb tomàquet... 🤤

https://music.youtube.com/watch?v=ZlM2EB9aE3A&si=gFy86tHYny781QUD

Perquè actualment estic acabant la primera Arabesca i en paral·lel tinc un preludi també de Debussy, i vull fer més coses, però vaja si l'acabaré estudiant!

@spla@mastodont.cat un article interessant. Llàstima que per motius evidents d'espai no pugui fer un repàs de la història més enllà d'aquest moment que analitza amb detall

Confirma que la catalanofòbia no és pas cas cap fòbia, sinó un discurs polític estructurat. Per això prefereixo el terme anticatalanisme, que crec que és més descriptiu i no aporta la pàtina de blanqueig que sempre ofereix la paraula fòbia, que aporta la idea d'una cosa inconscient, involuntària i inevitable.

Quina bona pinta! Vaig a veure si en localització un exemplar!

@sisco_garcia@mastodon.social res de nou sota el Sol.

A Espanya s'emblanqueix el franquisme constantment i per tots els mitjans possibles. La única diferència és que aquí ho fan en Català.

Després de, sense exagerar, setmanes mirant sistemes d'arxiu, expositors, carpetes de projecte i altres, finalment he trobat la solució per mantenir les meves partitures (no les impressions de Musescore o fotocòpies, sinó les enquadernades) sense que perdin la forma i que pugui consultar fàcilment.

Quin és aquest sistema tant sofisticat? Una senzilla carpeta de plàstic amb capacitat per afegir-hi gruix.Necessita 2 mesures per ser prou ampla per què hi càpiga la partitura i en queden 2 més per afegir-hi gruix, que en permet de guardar varies publicacions junts i etiquetar els lloms.

Sí és que de vegades m'agrada complicar-me la vida quan les coses són senzilles 😅

Per si hi ha algú interessat, la referència és MP PC308.

@mssola@mastodont.cat i el pitjor de tots, aquell moment en que ja estàs amb la truita tombada sobre el plat i el cau aquella gota d'oli al braç...

Perquè tots sabem que el pensament en aquell moment és que s'ha de salvar la truita!

@gelatdetramussos@mastodont.cat qui ho hauria dit?

@ceskfreixas@mastodont.cat tot un drama. Sí hi ha un plat que sap greu que es perdi en tan adverses circumstàncies, és la tria de patates (amb ceba, evidentment)