Avui em sento orgullós. Sant Jordi és moltes coses. És el dia dels enamorats. És el dia del llibre, la rosa i el drac. També és consumisme, cert, com gairebé tot avui en dia. Però sí hagués d'escollir només un dia de l'any, seria Sant Jordi.

Per molts motius. Avui la gent anava engalanada a la feina perquè després sortirien al carrer a participar de Sant Jordi, a viure l'ambient, potser a comprar una rosa a uns estudiants, o deixar-se seduir per la portada d'algun llibre.

I em sento orgullós perquè la nostra gran festa, perquè Sant Jordi és la nostra festa més gran, ens representa i ens defineix com a poble.

Només aquí podria néixer un dia com Sant Jordi, i això és per sentir-se orgullosos. La nostra festa és cultura i és amor, i no sé si és pot dir res millor.

Així que felicitats i moltes gràcies per el dia d'avui!

Ningú té la obligació d'ajudar ningú. Aquesta és una idea que un s'ha de gravar a foc si vol provar de tirar endavant una iniciativa com piano.cat.

He contactat diferents persones, anònimes i famoses, així com algunes entitats provant de temptar-los per unir-se a aquesta aventura.

En el cas de les entitats sempre ofereixo la creació d'una categoria que puguin fer servir com a altaveu en el fedivers.

N'hi ha una en particular, de la qual en sóc soci, que crec que fan una tasca bona i important, que també té el piano com a eix central i que sempre he pensat que podríem tenir molt encaix. És la única que obertament m'ha respost que no els interessa participar i que no pensen fer una menció d'aquest projecte per ajudar-lo a agafar embranzida. Legítim i honest.

Fa dos dies vaig rebre la newsletter d'aquesta associació, que després d'explicar el que ha passat relacionat amb l'associació acaba demanant a tots els socis que en fem difusió.

Estic decebut. Com es pot demanar el favor que un mateix nega als que al cap i a la fi són companys?

De fet potser la qüestió és força més profunda. Per què aquesta negativa a veure'ns con a companys, preferint tractar-nos com competència?

Si en general tots aquests projectes (el seu i el meu) ténen con a finalitat última ajudar, quin sentit té negar l'ajut que també nosaltres necessitem?

És molt divertit que es faci servir el col·lobialis.e (imposar la cultura d'un s un territori on aquesta no és "natural") per descriure als que defensen la cultura local enfront la imposada.

La facilitat i docilitat amb que apareixen aquests col·laboradors necessaris és un indicador de fins a quin punt aquest col·lonialisme s'ha imposat

@spla@mastodont.cat crec que més que se bo, és hàbil en el sentit més maquiavelic de la paraula

Això si, no és pas gaire diferent de la resta d'opcions en tot el que és important.

Jo ara responc des d'un fòrum #NodeBB perquè segueixi a @spla@mastodont.cat i veig les seves publicacions i tothom que segueixi @xbermusic@piano.cat per veure les meves publicacions des d'una instància de #Mastodon.

El que no he aconseguit és que es pugui seguir una categoria del fòrum des de fora, però de moment en sinó per més que satisfet.

Per exemple, #NodeBB permet una categoria #Blog, que replicaria, si fa no fa, una instància de #Mastodon

Visc a Barcelona, i abans ja estava pel carrer a les 5 del matí per anar a treballar, i l'església del barri feia sonar les campanes.

Mai a la vida he sentit una queixa per aquestes campanades, curiosament.

No fa gaire explicava en aquest article, per poder cobrar els drets generats per la nostra música (ja siguin drets d'autor o de reproducció) cal estar registrat en una Societat d'Autors.

Què és una societat d'autors?

Aquesta societats són les encarregades de recaptar i repartir els drets d'autor i de reproducció de les peces. Tot i que no sembla que haguessin de ser empreses amb ànim de lucre la societat espanyola SGAE, a través de Arteria, havia estat propietaris d'una important xarxa de teatres, que va vendre el 2016 a un fons d'inversió britànic, i havia estat involucrada en força escàndols.

Puc triar la meva societat d'autors?

Sí que es pot. Tot i que a Espanya hi ha la SGAE , podem fer-nos socis d'altres entitats europees, com ara el IMRO, el seu homòleg irlandès.

Cada societat recapta el que correspongui en el seu territori i fa arribar a la societat on estigui l'autor el que correspon sense cobrar comissió, és la societat final la que aplica el seu % en concepte de gestió dels drets.

En el meu cas en vaig registrar al IMRO perquè en el temps que la SGAE atenia uns consulta meva, el IMRO ja n'havia resolt unes quantes, a diferència de la societat espanyola no demanava una quota, i he de dir que té un servei d'atenció al soci excel·lent.

Això sí, hem de tenir clar que per poder cobrar d'aquestes societat des de casa nostra hem d'haver generat un mínim de 50€, i en el seu moment s'hauran de declarar aquestes ingressos com correspongui.

Delegar la gestió en la distribuïdora

Hi ha distribuïdores que ofereixen la gestió d'aquests drets. No ho recomano. Són ser un producte més car i implica que la distribuïdora controla els drets de reproducció, i en moltes ocasions sobre qualsevol merxandatge que es pogués fer de la gravació. Lògicament això comporta també una comissió sobre el generat.

Com veieu és fàcil i ràpid acreditar-se com a autor i registrar la nostra música, de manera que no ens cal aquest intermediari.

Ara que ja es estiu i per fi tenim temps, des de piano.cat et fem la que sens dubte serà la millor proposta que et faran ja no en aquest estiu, sinó en tot l'any!

Uneix-te a piano.cat i gaudeix d'un espai en català on conèixer altres amants de la música, compartir experiències, partitures, consells, mostrar la teva música, i tot el que vulguis (no garantim que lliguis al fòrum, però participar-hi et farà molt més interessant i atractiu)

Per fer-ho encara millor, hem decidit llençar la casa per la finestra i fer aquest fòrum gratuït! (de fet sempre ho ha estat, però de vegades cal dir les obvietats com si fossin notícia)

Així que aprofita aquesta oferta només disponible per temps il·limitat i uneix-te a la més gran, millor, i única comunitat en català d'amants del piano de tot el fedivers!

El piano sempre sona millor en català, vine i comprovar-ho a lpiano.cst.

T'esperem!

Fedi... què?

Imagina poder seguir les publicacions d'aquest fòrum des de la teva xarxa social, o a l'inrevés. Això és el #fedivers ! Gràcies al protocol #ActivityPub les diferents aplicacions i serveis que s'han federat poder interactuar entre elles (segons el cas en major o menor mesura). Si en voleu més informació podeu seguir aquest enllaç.

Puc seguir aquest fòrum des del fedivers?

I tant! Pots seguir categories, de la mateixa manera que als usuaris. Ara mateix pots seguir:

• @anuncis
• @general
  • @presentacions
  • @pianos
• @professionals
• @mercat

Segur una categoria mostrarà tots els fills de la mateixa encara que no en seguiu l'autor.

També podeu seguir qualsevol dels usuaris d'aquest fòrum igual que seguiries un usuaris d'un altre servei del #fedivers com ara #Mastodon. En aquest cas els usuaris s'identifiquen amb @piano.cat, per exemple aquest usuari que us parla és @xbermusic@piano.cat Seguir un usuari mostrarà tot el que aquest escrigui en qualsevol categoria... I si seu bloc de piano.cat!, i evidentment interactuar-hi.

Això vol dir que puc tenir el meu propi #Mastodon a piano.cat?

No exactament, però sí quelcom força similar, ja que tot el que publiquem al bloc serà accessible des de qualsevol servei del #fedivers.

I des delpiano.cat puc veure el #fedivers?

I tant! A la pestanya World podeu veure tot el que publiquin els usuaris que seguiu de fora de piano.cat..

Avui m'agradaria presentar-vos la meva Rondalla nº 3 al Piano.

En aquest cas estic molt content de la peça, no tant per la seva estructura i la seva forma (com per exemple passava amb la Rondalla nº1, que compartia en aquest article és un aspecte que està molt treballat), sinó per la senzillesa i la expressivitat que té.

Aquesta peça parteix d'una frase molt senzilla amb la mà dreta, mentre que l'esquerra ens dona una nota en la seva veu inferior, i en la superior es va desplaçant sobre l'acord, sempre afegint una petita dissonància, que aporta moviment a cada compàs.

Després de presentar aquesta idea, gairebé tota la peça gravita sobre gest que arrenca aquesta frase, que es va repetint mentre la mà esquerra es va movent i li aporta a la melodia el sentiment, fins que acaba en la tonalitat menor, que es resol d'una manera molt delicada, i ens porta a reprendre la idea inicial, complerta, però amb un sentiment de ressorgiment que culmina amb el do convertit en una dominant d'un acord de faM, i ens condueix a una conclusió, un altre cop recolzada sobre el gest inicial.

Crec que el gran mèrit d'aquesta peça és que parteix d'una idea molt senzilla que es va treballant i genera tota una peça que resulta molt emotiva.

Podeu trobar l'enllaç a la gravació en aquesta entrada i us deixo a continuació l'enllaç per poder-la descarregar i tocar-la.

Just a moment...

(musescore.com)

Digueu-me què us sembla!

<iframe src="/calendar" width="100%" height="800px" style="border:none;"></iframe>

@spla@mastodont.cat el llistat de col·laboradors necessaris contra el català, i per tant contra Catalunya és cada cop més alarmant

@xpagescorella@mastodont.cat No coneixia el verb traral·larejar, i el trobo preciós!

@jo@gabvp.masto.host a grans trets es tan fàcil com això: la dreta puja perquè la esquerra no fa la seva feina. I en aquest cas també podem afegir que l'independentisme tampoc l'ha feta.

Cada un per la seva banda són responsables de la decepció que alimenta aquesta extensa dreta.

Faig aquesta entrada per presentar-vos el Scherzo Músic Centre de Reus.

És tracta d'un espai on podem anar a practicat el piano, ja que té varies sales (també té d'altres d'assaig per a grups) que poden llogar per hores, ja sigui per un ús puntual, un abonament de 4 hores o fins i tot il·limitat (sempre que hi hagi disponibilitat i amb un màxim de 2 hores seguides, si la memòria no em falla).

No només això, sinó que també té una petita sala d'actes on podem tocar un piano de cua davant unes 50 persones, o senzillament llogar-lo per donar-nos el plaer (evidentment a un preu superior al dels pianos de paret, però que en la meva experiència em va semblar més que raonable).

Lògicament també hi fan classes, no només de piano, però trobo que la possibilitat de llogar els espais, la seva qualitat, i la flexibilitat i amabilitat que ens trobem el fan una gran recomanació.

Adjunto l'enllaç a la seva web, on podeu ampliar aquesta informació.

https://scherzomusiccentre.com/ca/

@spla@mastodont.cat És tant trist com inevitable. Sí t'expresses en català, sigui on sigui, pisos del que parlis, és només qüestió de temps que acabis trobant siguin brètol d'aquests.

@catalanica@mastodont.cat benvinguts!

@asllop@mastodont.cat quan saps que tot el poder judicial està polititzat (i ademès ja et va bé, no oblidem qui és ministre de l'interior) et pots permetre de presentar-te con el bo de la pel·lícula aprovant lleis que saps que només s'aplicaran en els casos que ja et va bé, i poder mantenir els teus col·laboradors necessaris, tant a una banda com a l'altra.

@cesar_rojas@mastodont.cat passat un temps trobo que és una estratègia política, i no gens dolenta. Provaré d'explicar-me.

No és cap secret que Esquerra ha fet grans esforços per reconduir l'independentisme cap a un autonomisme més o menys complaent, i que cerca la seva pròpia supervivència com a organisme.

Rufián fa una proposta que aparca de facto qualsevol fet diferencial per Catalunya, ja que de fer-se una coalició de perifèries (el nom ja és prou definitori) tot el que es pogués aconseguir (en cas de fer-ho) seria per tots. Per tant qualsevol reivindicació catalana que per exemple no convingués a Galícia ja no seria presentada. De cara a Madrid és un negoci rodó, i Rufián és presenta com un valor "d'esquerra transversal".

Poc després Junqueras desautoritza aquesta idea, i es contraposa a Rufián com a una "esquerra catalanista".

Un cop tenim els dos perfils públicament marcats, Junqueras diu que deixarà a la militància decidir si Rufián ha de ser candidat a Madrid.

Això és un estudi de mercat en tota regla. Presenten les opcions i que els militants triïn (amb més o menys ajuda). Què aconseguim? La supervivència del partit, que farà el que surti d'aquestes votacions, assegurant-se el vist-i-plau de la opinió pública (és un exercici de democràcia interna) i no tindrà el tràngol d'haver de defensar una fer les posicions, que inevitablement tindrà detractors.

@kushi@mastodont.cat benvinguda!