POP, de l’antic i dialectal polp, que ve del llatí polypus, i aquest, del gr. πολύπους id., pròpiament ‘el de molts (πλλοί) peus (πόδες)'.
https://decat.iec.cat/veuredoc.asp?id=200247
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana – Joan Coromines.