#BonDia a qui viu la tendresa com l'alé necessari.
El camí roman sota les pigues garbellades pel tel del cel. El fan les petjades novelles. El mantenen les quotidianes i les constants. I un bon dia, a un cantó o al mig del viatge, un brot de matolls anuncia la vida, la futura ombra o només el fruit necessari. I el camí, un dia més roman sota els peus. I, de vegades, esperant un nou caminant.
Deixa la tassa i la mirada cau entre les campanades per fer el pas nou i ja conegut.
