@angelalluna @GelatDeTramussos i en una línia similar a aquests hi ha novel·les d’Stanislav Lem (Solaris, Fiasco) que a mi em costen bastant i una altra que no em vaig atrevir a recomanar en un xat en anglès perquè la llengua no hi té un paper tan central però se’n parla i que es va escriure en gal·lès: El Llibre Blau de Nebo de Manon Steffan Ross (que en català l’ha fet Periscopi).

@angelalluna @GelatDeTramussos

Ted Chiang “Stories of your life” (Story of my life, 72 letters)
Andi Weir “Project Hail Mary”
Ursula K Le Guin “Changing planes”
Florence Knapp “The names”
Suzette Haden Elgin “Native Thongue”
Ursula K Le Guin “The Dipossesed”
Daniel Keyes “Flowers for Algernon”
Maria Doria Russell “The Sparrow”
China Mieville “Embassytown”

Alguns estan en català però d’altres diuen que son rareses fins i tot en anglès.

@angelalluna @GelatDeTramussos ei! Perdoneu! Intento fer detox de xarxes inclosa aquesta i faig coses com treure’m les notificacions. Context: en un xat professional d’un sector vinculat al llenguatge algú pregunta específicament per ficció especulativa on el llenguatge tingui un rol central. Aquests son els títols en anglès de les respostes:

@angelalluna @GelatDeTramussos Gràcies per la reco! Estava a la llista de Sant Jordi però em consta que no va caure perquè el nom d’altres autores era més fàcil de pronunciar. Curiosament en un altre fil de coses en un altre lloc també estic parlant sobre novel·les on la llengua té un paper preponderant!

A Islàndia no pots posar qualsevol nom a la teva criatura. El Mannanafnanefnd és un òrgan que, des de la perspectiva de la llei, la cultura i la llengua, determina si un patronímic que no s’ha permés mai abans es pot fer servir. Sembla una política reaccionària, però també és cert que la deriva antitradició amb que es bategen les criatures a casa nostra tampoc no és una direcció clara. M’ha semblat interessant. I d’entrada em preocupa més Kevin, Chloé o Enzo que Mohammed, Amira, Pablo o Mateo.

@Daniel_Moller @spla D’acord amb el diagnòstic que feu del mitjà i que cal mantenir el català per terra, mar i aire… Però amb gent armada i que ves a saber què pensa, seria absurd fer-se el màrtir, no?